constant
1 1 adj. [LC] Que no cessa d'ésser el mateix, ferm, perseverant. Ésser constant en les seves afeccions. Molt constant en l'estudi. Un dolor constant.
1 2 adj. [LC] No subjecte a canvi. Una quantitat constant.
2 1 f. [MT] Quantitat que conserva el mateix valor dins un problema, un procés, un programa informàtic, unes condicions determinades.
2 2 [FIF] constant cosmològica Paràmetre que apareix en les equacions d'Einstein de la relativitat general, el valor del qual, mal conegut, podria influir en el ritme d'expansió de l'Univers.
2 3 [FIF] constant d'acoblament Paràmetre relacionat amb la intensitat d'alguna interacció física fonamental.
2 4 [FIF] constant d'estructura fina Constant d'acoblament de la interacció electromagnètica.
2 5 [FIF] [EL] [QU] constant de temps En una magnitud que varia exponencialment amb el temps, temps al cap del qual aquesta magnitud assoliria el seu valor límit si conservava el ritme inicial de variació.
2 6 [FIF] constant dels gasos ideals Constant donada pel producte de la pressió pel volum dividit per la temperatura absoluta per a un mol de gas ideal.
2 7 [FIF] [EL] constant dielèctrica Permitivitat .
2 8 [FIN] [QU] constant radioactiva Probabilitat de desintegració per unitat de temps de cadascun dels nuclis que componen una població infinitament gran de nuclis radioactius de la mateixa espècie.
2 9 [FIF] constants fonamentals En fís., paràmetres universals que apareixen en les lleis bàsiques de la naturalesa. Constant de Boltzmann. Constant de Planck. Constant de la gravitació universal.
2 10 [PS] constant personal En psic., tret o peculiaritat persistent en el curs de l'actuació d'una persona.
